Quan pensem en la infància, ràpidament l’associem amb idees com la innocència, el joc, l’estudi i la despreocupació. No obstant això, més de 100 milions de nens són explotats de manera metòdica. Enfrontats des dels seus primers passos a una dura realitat de supervivència, passen els seus dies en tallers fabrils insalubres, en mines, en fàbriques de maons, partint pedres, o treballant als camps.

Després de recórrer milers de quilòmetres i passar mil penalitats, allí hi ha el somni per aquests homes: Europa. A la vegada, tan a prop i tan lluny. Europa els necessita però es fortifica. Totes les nits, joves africans intenten saltar la tanca, proveïts d’escales construïdes amb branques dels arbres. A l’altra banda hi ha el somni de poder treballar i portar una vida millor, però entre mig, hi ha una doble tanca de 8,2 km amb sensors de moviment, càmeres infraroges i vigilància de la Guàrdia Civil i de la Gendarmeria Marroquina, les 24 hores del dia.

Amb l’arribada dels francesos al Congo, a principis del s. XX, va néixer entre els joves que treballaven pels colons, el mite de l’elegància parisenca. El 1922, G. A. Matsoua es va convertir en el primer congolès que tornà de París vestit com un genuí senyor francès, provocant un gran aldarull entre els seus compatriotes. Ell fou el primer grand sapeur.

Respectats i admirats per la seva comunitat, els sapeurs d’avui es consideren artistes. Amb els seus modals refinats i el seu impecable estil a l’hora de vestir-se, aporten un toc de glamour al seu humil entorn.